lunes, 19 de febrero de 2007

A-Desk em publica l'artícle!!!

Acabo de saber que la revista A-Desk (www.a-desk.org) em publica l’article d’en Joan Morey, el que teniu en aquesta pàgina, estic molt contenta!!

L’article va ser escrit gracies a un workshop al que varem participar la Laura Cardona (companya de classe i de saló de te) i jo. Aquest va tenir lloc la setmana del 5 al 9 de Febrer, just abans de començar les classes.

Va ser molt interessant i molt intens però els resultats van valdre la pena.

El dissabte dia 10 vaig assistir a una reunió amb el Martí Peran al Santa Mònica on vaig poder veure en primera persona com es gestiona i coordina un projecte d’exposició de caràcter “investigador”. El treball d’investigació s’està fent sobre els “post-it city” un concepte de La Varra que podeu trobar ven explicat a la pàgina web www.ciutatsocasionals.net . Aquest projecte que està en procés i que s’exposarà al CCCB el 2008.

El mateix dia al Santa Mònica, quan sortia de la reunió vaig conèixer en Joan Morey, un noi absolutament encantador que espero que em convidi a veure la seva performance del divendres 23. Si voleu saber més d’ell aneu a www.elmalejemplo.com on podreu veure fotos de les seves performances i llegir coses seves. (No us espanteu!!)

Per últim vull expressar la meva emoció pel començament del segon semestre, que té una cosa dolenta i un munt de bones!! En primer lloc Psicologia de l’art es col·loca en les primeres posicions del meu rànquing en el que hi ha quatre grups. En primer lloc les assignatures que em fascinen ja sigui pels professors i professores com per la matèria, encara que acostuma a anar molt lligat gràcies als primers, aquest primer grup son les assignatures que “canvien la vida”. En segon lloc tenim les que estan bé, que es disfruten, deixen bon gust de boca, s’aprèn alguna cosa però s’oblida amb facilitat. Després hi ha les assignatures que fan mooolta mandra, acostumen a ser obligatòries i s’han de repetir més d’una vegada perquè el desencís t’impedeix assistir a classe. Per últim hi ha les que estan dins de l’últim grup però que a més a més tenen professors horrorosos, que parlen malament a les i les alumnes, que sota creences de “revolucionar” l’ensenyament es permeten el luxe de fer comentaris despectius i degradants i masclistes. Professors que no tenen raó de ser en aquesta universitat i que se’ls hauria de plantar cara fent-los saber que “maltractar” els i les alumnes no és pedagogia.

Al final m’ha quedat una mica enfadat el comentari, però a mi el que m’interessa és el primer grup i aquest any la majoria d’assignatures que faig estan en aquest grup. A totes aquestes professores i professors; Moltes gràcies.

2 comentarios:

Les Salonnières dijo...

madame du cocotte.. m'encanata això de llegir els artictes d'una cambrera no vocacional... i deixam que et digui que em recorda bastant a les cartes que escrius col·lectives.jeje... espero que aquest donar-se a la gent sigui positiu. ;P
espero seguir llegint més coses teves. fins demà!
un petonàs
laura

Cèlia Prats dijo...

AMOR!!! Moltes gràcies, jo també espero que sigui positiu...